18 d’abril de 2012

CARLOS LEBLANSKY


Estic netejant el jardí quan sento cridar a la veïna de la casa de baix.
-Carlos! Carlos!
Aixeco la vista i veig que em fa senyes amb el braç. Giro el cap per localitzar al tal Carlos, però no hi ha cap altre veí a la vista. Ella em mira i segueix cridant.
-Carlos! Buenos días, Carlos!
Cohibit per la situació, opto per fer un lleuger moviment amb el braç a mena de salutació.
Aleshores, es posa a parlar-me i m’explica un problema d’una fuga d’aigua. Me l’escolto amb atenció, i mentre ho faig, surt el marit, que s’afegeix a la conversa. Els explico que el problema probablement vingui de casa de l’altra veïna, la Carme.
M’agraeixen l’atenció prestada, i s’acomiaden de mi.
-Gràcias, Carlos.
-Hasta otra, Carlos.
Al dia següent, des de dins de casa sento cridar novament a Carlos. Són els mateixos veïns de la casa de baix, que es veu que segueixen tenint problemes amb l’aigua. Tot i que saben que soc a casa –m’han vist pel jardí una estona abans-, decideixo no sortir, deixant constància així, tàcitament, que no em dic Carlos.
Al capvespre, li explico el problema de l’aigua a la Carme, i ella creu saber on és l’avaria. Aprofito i li comento també que m’han batejat com a Carlos, ves a saber perquè. La Carme riu, i diu que no em preocupi, que demà parlarà amb ells i ho solucionarà tot.
-De pas, explica’ls com em dic.
La Carme riu encara més.
Al dia següent, quan surto al balcó al capvespre, de nou apareixen els veïns de la casa de baix.
-Carlos, ya hemos hablado con Carmen y hemos solucionado el problema.
-Gracias por la gestión, Carlos.
Jo em quedo tan aturat que només puc fer un gest d’assentiment amb el cap.
En tornar a veure a la Carme, li explico que encara segueixo sent Carlos, i ella em comenta que finalment no els hi va dir res del nom, que els va veure tan convençuts que em deia Carlos que no es va veure amb cor.
Així que ara he incorporat un nou patronímic a la meua persona. Amadeu, Bastián, Carlos... em sento un espia de nyigui-nyogui.

38 comentaris:

  1. I la il·lusió de tenir tot un harem de veïns, per a mi sola, què? Això no val?.... Mai, mai revelaré la veritat!

    I l'especimen de la foto, d'on ha sortit? A veure si aquest xacal va escollint millor les personalitats, eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, l'espècimen de la foto és el famós Carlos el xacal! Avui no passaria desapercebut enlloc, però a la seua època anava a la moda i estava a la page :)

      Elimina
  2. Uf! ni punt de comparació amb el Carlos de la foto, tu ets infinitament més perillós: penses! Apa, Litus, que tinguis/eu un dia excel·lent :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, començo a tenir complex de doble, no, triple, no, quàdruple personalitat: Leb, Amadeu, Bastián, Carlos... argggl!

      Elimina
  3. Bé, així la Carme en plena fantasia onírica (per dir-ho d'una manera fina) et pot anomenar amb més noms. Ara el careto de la foto és impagable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, la Carme li podrà posat tot l'onirisme que vulgui, però si em poso el careto del Carlos original, la líbido se li'n va a fer punyetes (per dir-ho d'una manera fina), haw, haw!

      Elimina
  4. Titllar d'espia al Carlos és com tractar al Franco de "bon governant". No cola!
    També se m'acut que obres la veda d'una vella qüestió: Quin és aquell nom que no us van posar i que us agradaria haver tingut? I com de rítmic seria que em digués "Senén"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, si els teus pares t'arriben a posar Senén Girbén, el Dr Freud hauria trobat una mina en el teu inconscient, haw, haw!

      Elimina
  5. Estoy con Galderich, pervirtiendo el refrán, "en la variedad está el gusto".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita, to be or not to be, que deia un tal Hamlet. Per cert, ja posats a triar nom, aquest si que m'agradaria :)

      Elimina
  6. La situació m'agrada molt. Com hauria estat la teva vida si t'haguessis dit Carlos? Hauria estat diferent? T'hauries dedicat al terrorisme per encàrrec?
    A mi de vegades m'han dit Albert, perquè és el segon cognom i es presta. No em sento Albert, però qui sap, sempre és com una reserva per si vull canviar de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, confessió per confessió, no m'he sentit mai Carlos. Bastián, encara, però no em veig Carlos per enlloc :)

      Elimina
    2. (se m'ha tallat la resposta) Lluís, és curiós com hi ha noms que no peguen de cap manera a certes cares, i altres queden clavats.

      Elimina
  7. Jo molt proper al 'Carlos' de la foto no t'hi veig... ets d'un perfil més latifundista amb tots els conreus que tens i les hectàrees de terreny de la teva 'hacienda' de Can Massuet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, amb tanta hectàrea com tinc a la meua hisenda, a a partir d'ara caldrà referir-se a mi com el señorito carlos, haw, haw!

      Elimina
  8. Això anava a dir, aquest post em semblava haver-lo llegit ja, però era això, un altre veí que et deia Bastián, oi? I què ho fa que ningú no t'encerti el nom? Algú ha anat repartint rumors falsos sobre tu? Que curiós...

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, doncs mira que Amadeu, tot i no ser un nom massa comú, tampoc és tan estrany. I entre Carlos, Bastián i Amadeu, no hi veig massa semblances fonètiques :)

      Elimina
  9. T'està bé el nom de Carlos, ara que ho dius.I a més, el lloc de treball del Xacal està lliure, per si vols fer-te un sobresou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, renego de dir-me Carlos! No em veig de cap manera amb aquest nom. En canvi, ser el xacal durant una temporada, amb l'aventura que això deu comportar, no m'importaria, però a condició que no em facin posar aquestes ulleres :)

      Elimina
  10. A mi també em passa com al Macip, trobo que tens una certa cara de Carlos, no "d'aquest" Carlos d'aquí dalt, és clar, però t'està bé el nom

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llum, que no, que no i que no! Que no vull dir-me Carlos :)

      Elimina
  11. a aquest pas hauràs de començar a celebrar els sants.. et sortiria a compte no? Carl..Leb.. er Blansky..:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lolita, aquesta proposta teua sí que la trobo molt encertada, sobretot si hi ha celebracions varies, felicitacions múltiples i regals inclosos, haw, haw!

      Elimina
  12. Mentre no siguis perseguit per antigues malifetes.....que et diguin com els vagi bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, el problema és que ara haig d'estar molt atent: al carrer, igual criden Bastián que Amadeu que Carlos, i resulta que sempre soc jo :)

      Elimina
  13. Ja prou d'acaparar noms d'altres, eh? Tan bonic com és el nom d'Amadeu...no et fa vergonya? Hahaha!

    ResponElimina
  14. Ostres Pere! veig que tens diferents identitats....però ets lampista?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, ni lampista, ni butanero, ni res de d'axò, haw, haw!

      Elimina
  15. I si, els veïns de baix (no seran els de l'estanquera?), s'haguessin entestat en dir-te Carla?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, sí: són els de l'estanquera! I sempre hauria pogut anar pitjor: imagina't que em cridessin com "Juan Carlos"!

      Elimina
    2. Per fi ho entenc tot (prou coneixes la meva constitutiva concepció geogràfica). I mira que n'ets de fer-te amb tothom! I quina voluntat més bellamment insuperable la dels de Xabia... I no haurien pogut anomenar-te Xavi?

      Elimina
  16. Per cert, Carlos, vindrà a comprar comics el diumenge al Mercat? doncs alli t'espero Carlos. (m'agradat aquest nom)

    ResponElimina
  17. Aris, si es tracta de tebeos, soc capaç fins i tot de canviar-me de nom, haw, haw!

    ResponElimina
  18. Jo no descartaria que la Carme en vulgui treure algun benefici. Fes una prova: segresta-la i demana un rescat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiii, siiii, m'agrada la idea de ser segrestada !!! I si no em rescaten millor !!!

      Elimina
  19. Amadeu Bastián Carlos...també podries ser el protagonista d'una serie sudamericana ;)

    (no està tot perdut!) hahaha

    ResponElimina
  20. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina