14 de març del 2012

EL CARNAVAL DE SUPERMATXO


És una necessitat, això de disfressar-se de dona, per a Supermatxo. Ell, que es passa 364 dies a l’any criticant les dones, ridiculitzant els homosexuals, exhibint la seua superioritat genètica i marcant les diferències que l’identifiquen com el líder de l’espècie, també té un límit, que exercir de mascle ja des de l’adolescència és cansat i exigeix un sacrifici constant a base d’anular sentiments, fer servir la força bruta i elegir curosament entre allò que fa d’home i allò que no, evitant això últim com si del dimoni es tractés.
Deixem doncs que, ni que sigui el dia de carnaval, Supermatxo es disfessi de dona i es posi bragues rosa i faci crits aguts i es pinti els llavis i reparteixi petons i abraçades i canti cançons d'amor. No ho haurà de justificar, té la coartada perfecta: és carnaval, ja se sap.
I ara que ja ha passat carnestoltes, Supermatxo torna al seu rol habitual una mica més relaxat i a punt per tornar a posar els collons sobre la taula sempre que calgui i a trencar-li la cara a qui se li posi xulo i a demostrar al món sencer que ell és la gran esperança de l’espècie humana. Fins al proper carnaval.

25 comentaris:

  1. Respostes
    1. Sens dubte, Aris: és el mascle alfa. I t'asseguro que de mascles alfa n'hi ha de tots els sexes, buarggg!

      Elimina
  2. I a arreglar rentadores sense tenir-ne ni idea, amb samarreta de paleta blanca... si és que el típic mascle ibèric és d'aquells de pota negra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, i a usar xoriço com a desodorant. En barra, és clar.

      Elimina
  3. Boníssim! He conegut uns quants parents de Supermatxo, i sempre he vist que per carnaval es disfressen de dona. Curiós. Com és que Freud no va parlar d'en Supermatxo? Ho era ell, també?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, el tema del Supermatxo Freud el tracta poc, i suposo que és perquè no volia anar més enllà de la ciència -tot i que ara s'acusi a la psicoanàlisi de pseudociència- i les eines que tenia eren escasses. Crec que Freud va ser valent en parlar de sexe, i jo he escrit aquest post des d'una perspectiva totalment freudiana.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Miquel, ho és al 100 per cent! El problema és com aconseguir la kriptonita, i més ara en temps de crisi, haw, haw!

      Elimina
  5. Es vesteix de dona per Carnestoltes? O va diariament disfressat de Supermatxo?

    N'hi ha tanta gent que porta disfressa cada dia per circumstàncies, conviccions, tradicions, creences o frustracions!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, crec que en realitat, vestir-se de dona per Carnestoltes i anar disfressat de Supermatxo els altres 364 dies de l'any és complementari, quasi una equivalència lògica. I dic quasi perquè només faltaria que no ens poguéssim disfressar del que vulguem, matxos o no.

      Elimina
  6. Sort del Carnestoltes... Les tradicions són sàvies! Si no existís, els 'Supermatxos' haurien de petar per alguna altra banda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, i t'imagines algunes de les possibles vies de despressurització? Per exemple, quan em miro la cara de l'Aznar, amb aquell bigoti i aquells ulls que posa, m'entra el terror pànic! I quan parla, ja corro a amagar-me sota el llit! Tan senzill que hauria estat que es disfressés de dona per carnestoltes, i això que hauriem sortit guanyant tots.

      Elimina
  7. Uf! que dur ha de ser això de viure amb un rol específic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, tan senzill com és no fer-ho, oi? Així de fàcil :)

      Elimina
  8. És un problema d'intel·ligència. Si tothom sabés que també estem fets de tot allò que no son, que no ens deixen ser o que no sabem que som...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, tinc la creença que el fet de ser poc o molt intel·ligent té alguna relació amb el tema, però no m'atreveixo a afirmar-ho rotundament: Supermatxo és Superburro? No ho tinc clar, potser si.

      Elimina
  9. Aquesta necessitat és ancestral, si l'home no és molt home, no val res. En queden molts d'aquests, més dels que sembla. I no li faltis a la seva virilitat, que les teves cames perillen. Això sí, per carnaval es disfressa de dona invariablement. En conec un d'aquest, un home molt home fins al punt de ser caspós, i aquesta norma la compleix. Per cert, sense haver-ho parlat abans, quan en parlem amb altra gent sempre surt un 'és gai, no?'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, de vegades és com tu dius: la repressió amb que ens han educat és tal, i la idea de pecat és tan forta que alguns han preferit negar la seua sexualitat i assumir el rol de Supermatxo.

      Elimina
  10. !Supermatxo que guapo soy que tipo tengo! Em sembla que hi ha texts del segle XVII-XVIII que parlen del travestisme i a l'època medieval em sembla que els homes es disfressaven de dones, era una manera de trencar amb els papers establerts, Saps què? segur que tots aquests supermatxos són gays i no ho admeten pot ser? hi ha algun supertmatxo per aquí?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, el millor és trencar amb els rols preestablerts i ser tan obert de mires com es pugui. Si el color rosa o l'uniforme ha de decidir qui som, estem perduts.

      Elimina
  11. Aiii, si és que, ja ho dic jo...tanta testosterona, no pot ser bona per a res! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme dona, de vegades més val pecar per excés que per defecte....

      Declaro i confesso que els tinc una mania dimoniaca a tots els homes homosexuals.... els odio.... i és degut a que tots però tots, sense excepció de cap, els que conec m'agraden TANT que em fa molta ràbia barrejada amb pena, que el sexe femení ens els perdem !!!

      Elimina
    2. Sí noia; Ja sé de què em parles...
      :-)

      Elimina
  12. Estem envoltats de supermatxos! Per sort, també estem envoltats de dones i homes que saben descobrir i utilitzar la seva part femenina (en el cas d'ells) i masculina (en el cas d'elles)...
    Les simplicitats mai son bones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades penso que Supermatxo té solució, i pot esdevenir humà i "imperfecte" com els altres. Si l'amor no funciona amb ell, potser l'humor. Cert és que el que venen ganes és de fotre-li un parell d'òsties, però això seria posar-se al seu nivell, i parlar el seu llenguatge.

      Elimina