19 de març de 2012

GENEROSO: LA FORJA D'UNA LLEGENDA


No sé sap de quina època és la tradició dels bous al port de Xàbia, però té temps, molt de temps: en l’època dels meus avis ja era costum per les festes construir unes quantes barreres de canyissos i fer un rectangle a mena d’improvisada plaça de toros, on un dels costats era la mar. També amb canyissos es feia un corralet i allà és on s’instal·laven durant els dies que durava la festa les vaques i bous que portaven d’El Puig, i que s’amollaven matí i tarda, d’un en un: xicots i xicotes corrien amunt i avall del port torejant l’animal, i si es veien apurats, només calia tirar-se a l’aigua, cosa que el toro, més assenyat i poruc, no feia quasi bé mai.
El meu avi Mariano era un fidel corredor de bous, i en arribar les festes del port, ell i els seus amics Generoso i Cento el Cabut es passaven tot el dia als toros. Al capvespre, al baret de Joaquim, reien, fumaven i bevien cassalla, i allà va sortir la juguesca que quasi els costa la vida a tots tres.
I és que Generoso anava picat, que el meu avi l’anava burxant dient-li que a la que veia el bou que es tirava a l’aigua, i Cento el Cabut reia i assentia, que davant del bou et cagues, Generoso, i aquell que s’anava empassant absentes sense dir res però cada cop més vermell, fins que va esclatar.
-Doncs ja veurem demà qui és més home, que a mi no hi ha qui em mogui si jo no vull.
I els altres, riu que riuràs, i el rogle de mariners que s’anava fent més ample.
-Demà que vulgui vindrà amb mi a la plaça, cadascú seurà en una cadira –continuà Generoso-, i a la que amollen al bou, el primer que s’alci paga una paella.
Ara es feu el silenci. Tothom se’l mirava amb respecte. Ell va aprofitar la situació per gallejar.
-I ara qui és el cagat? On són els homens?
L’avi Mariano i Cento el Cabut no eren d’aquells que s’arronsen, i amb l’ajut de la cassalla, no van dubtar en acceptar la juguesca.
Així que al matí següent es presentaren tots tres a l’improvisada plaça de bous, cadascú amb la seua cadira de palla, i s’assegueren al bell mig del port. La gent s’havia apilotat darrere els canyissos, esperant a veure qui era el primer que s’aixecava i amollava a córrer.
I va eixir el primer bou i els tres homenots que ni es mouen, i l’animal que se’ls mira i s’aproxima al trot i els tres homenots que ni es mouen, i l’animal que es planta davant d’ells i els tres homenots que no es mouen, i l’animal que els olora i els tres homenots que ni es mouen, i l’animal que fa mitja volta i corre amunt i avall perseguint als xicots que es llencen a torejar-lo.
Passen els minuts, i l’avi Mariano i Cento el Cabut que s’envalentonen i s’emboliquen una cigarreta i punxen i burxen al seu amic que, desesperat, mira com el bou passa un i un altre cop per davant d’ells sense fer-los ni cas.
Però de sobte Generoso que s’aixeca amb la cadira enganxada al cul i, vermell com un tomàquet, es llença a córrer fent crits. Els altres dos ni s’ho creuen, i la gent que se’ls mirava ara guarda silenci davant l’inexplicable conducta de qui ha proposat la juguesca, que acaba la seua cursa just davant el corralet dels bous i, sense deixar de bramar, es posa a donar-li cops de puny i de peus al canyís separador. Els animals, de l’altre costat, senten els crits i els cops i s’esveren, es posen nerviosos, bufen i rasquen el terra amb la peülla.
L’avi Mariano ha llençat la cigarreta i Cento el Cabut s’empassa la saliva mentre tots dos miren atònits com el canyís es trenca i els toros surten esperitats del corral precedits per Generoso, que tot cames, corre amb la cadira agafada al cul. La plaça s’ha buidat de cop, l’avi Mariano i Cento el Cabut ja no hi són i fins i tot la gent de darrere els canyissos que feien de barrera ha marxat o s’ha llençat a la mar empesa per l’embranzida dels bous, que s’escapen i segueixen la seua boja galopada pels carrers del poble, amb Generoso -i la seua cadira- penjat de les banyes del toro més gran, que dona cops de cap a banda i banda fins que finalment, desesperat, es llença a la mar.
L’avi Mariano i Cento el Cabut van haver d’acceptar que havien perdut la juguesca i pagar-li una paella a Generoso, qui va iniciar així la seua merescuda fama de gall del port.

25 comentaris:

  1. Brillant! Quins nassos! Només de veure com se m'acosta una bèstia d'aquestes em llenço a l'aigua i vaig nedant fins a Eivissa!!!

    No sabia que venies d'estirp de toreros! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tirant, el món de la tauromàquia és ampli, i la seua tipologia és extensa: em temo que jo arribaria coma màxim a repartidor de coixinets per seure. I és que t'haig de confessar que m'agraden els toros, però no els toreros, i mai no he participat en els bous a la mar, per molt típica que sigui aquesta tradició.

      Elimina
  2. Genial un cop més! Generoso és el meu ídol. Que brutos sou al sud, per cert...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, cal assumir-ho: força animalots, sí :)

      Elimina
  3. Així doncs ja ve d'antic i hereditari això de fer juguesques per una paella!
    I el nom de Cento el Cabut, el trobo molt adient, ha,ha,!!
    I envers la tauromàquia familiar, tu series "El xiquet gitano filòsof", oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, entenc això de "xiquet" i de "gitano", però no sé a què et refereixes amb això de "filòsof" ;)

      Elimina
  4. Que ben posats que els tenia en Generoso.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, doncs li va anar d'un pèl que l'estampida de bous no l'enganxés de ple: el fet que la banya es clavés a la cadira i no una mica més amunt li va salvar just allò que tenia ben posats :)

      Elimina
  5. M'has deixat intrigat: el relat és de qualitat, com sempre, però, ¿per què l'empren contra l'encanyissat? ¿i per què portava la cadira enganxada al cul?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre la du al cul no s'ha alçat de la cadira :)

      Elimina
    2. Brian, els bous no solen ser agressius, i si els tres jugadors es quedaven quiets, l'animal passava de llarg. Generoso, en veure que no guanyaria la juguesca, es va llençar a trencar el canyís que feia de barrera separadora del corral dels bous; així, els animals, en veure's lliures, i esverats com estaven pels cops i els crits d'en Generoso, van iniciar una estampida que estava a l'alçada dels "encierros de San Fermín". Generoso se la va jugar, ja que ell era el primer amb que van topar els bous, però va tenir la sort que el van enganxar per les banyes amb la cadira i tot.

      Elimina
  6. És evident que Generoso sabia guanyar-se el seu espai. No sé que estaria disposat a fer jo per una paella.

    Però tinc ganes de saber alguna cosa de Generoso i les dones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, se sap molt poc de les històries de Generoso amb les dones, però alguna cosa sí. Així que tard o d'hora ho acabaré explicant :)

      Elimina
  7. El que són capaços alguns per no pagar una paella! hahahahaha genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, és que una paella és una paella, i a Xàbia encara més :)

      Elimina
  8. La juguesca del Galderich no la podeu resoldre igual? tinc un amic que té una vaquilla...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aris, és una bona idea, però per emular bé el relat caldria un trio: o sigui que el tercer podries ser tu... t'animes? [entre nosaltres: t'asseguro que jo no aguantaria ni un segon!]

      Elimina
  9. Confesso que aquesta cursa de bous, sí que m'hauria agradat presenciar-la...però de ben lluny, eh? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme de la maleta, pensa que fins i tot els espectadors van acabar tirant-se a la mar. I com que probablement no ho deus haver fet mai vestida de cap a peus, aquesta seria una bona ocasió, amb l'excusa perfecta. L'únic inconvenient és que després hom no pot anar més que a peu a casa, que amb la roba tota xopa ja em diràs :)

      Elimina
  10. Xàbia és un pou de sorpreses i aquestes aventures genials! no sé.. això de la paella em sona d'alguna cosa..

    ResponElimina
  11. Xàbia, mereixeria un John Ford que la retratés. Ai, calla, que ja hi ets tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allau, sort que amb el blogger no es veuen els colors, que m'has fet posar com un tomàquet :) I ja que parlem del cinema de Ford, et confesso un secret: Generoso tenia una retirada -i ho dic seriosament- al John Wayne.

      Elimina
  12. Hola Leb, Generoso era de la familia dels Generosa, pregunte... Hauria de ser mariner del bou, com el teu iaio Mariano... I ben polit, veient els palangres en que es ficava...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cosí Amadeu, no voldria donar massa pistes sobre els protagonistes de les històries que explique de Xàbia, no siga que algú es moleste. Però ja apuntes bé, ja...

      Elimina