31 de març de 2014

DIGUEU-LI NAÏF


L’Elena, la meua encantadora tonari, porta temps obsessionada en millorar els seus dibuixos, representacions gràfiques d’allò que viu en el seu dia a dia, i també dels seus personatges de paper preferits.
Obnubilada per l’estètica Hergé i Miyazaki, m’ha costat molt fer-li veure que és relativament fàcil imitar una i altra, però quasi impossible revisar-les de la manera que ho fa ella.
Per posar un exemple: el Totoro de l’Elena és fantàsticament naïf i alhora inimitable: qui sinó ella hauria pogut plasmar sobre el paper l’essència del personatge d’una manera tan antiacademicista i espontània? I així, en tots els casos: l’estètica de l’Elena destrueix la perspectiva i els cànons en nom d’una ingenuïtat i frescor que cap adult serem mai capaços d’aconseguir. Davant d’una proposta de l’Elena –“Vols que et dibuixi al professor Tornasol?”, “L’altre dia vaig dibuixar les gallines que tu i els teus amics vàreu apadrinar”, “He fet un dibuix dels tres cosins Bone”- no encerto mai el resultat, per molt que imagini com li haurà quedat. Però sé que m’agradarà, segur.
I parlant de coses segures, unes línies abans he assegurat que cap adult és capaç d’obtenir aquesta potència naïf dels dibuixos de l’Elena, però ara me’n adono que no és del tot cert: el meu estimat Aristòfeles aconsegueix transmetre’m amb els seus un grau de sorpresa només comprable als d’un infant, però en el cas d’Aristòfeles cal afegir a més el factor guió, indissoluble de la part gràfica.

Posem el cas d’en Mimosín, un personatge que és a priori un escull insalvable –en tots els sentits- per a la majoria dels mortals, però que l’Aris deconstrueix fins convertir-lo en una bomba atòmica del grafisme. És ben senzill: digueu-li naïf.



17 comentaris:

  1. Respostes
    1. Salva, aprofiteu ara que a la família teniu un membre amb l'edat perfecta per donar a llum dibuixos d'una creativitat única. En pocs anys, es contaminarà de l'estètica adulta, i adéu per sempre a l'estil naïf!

      Elimina
  2. Hi ha coses que es porten dins. Només cal deixar-les anar.

    Diguem-li naïf o el que sigui, però les gallines de l'Elena són esplèndides!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, a la propera que ens veiem, li direm a l'Elena que ét dibuixi el que tu vulguis. Amb el comentari que li has fet, segur que li ve de gust. I com sempre que fa un dibuix, la sorpresa està assegurada.

      Elimina
  3. Gràcies per la menció. el meu referent es Xavier Mariscal, si no existís no gosaria a fer el que faig.

    ResponElimina
  4. Aris, tot i la meua admiració per gran part del que ha fet en Mariscal, tinc la impressió que ja fa alguns anys que ha entrat en una crisi creativa, derivada probablement de no trobar una evolució natural del seu estil. I no nego que això és molt difícil. En canvi, no ha estat aquest el teu cas, i la frescor i la espontaneitat no l'has perduda mai. Això no implica que tot el que facis sigui necessàriment bo, però si original, fins i tot si el que pretens és imitar algú.

    ResponElimina
  5. Vaja estilàs el de tots dos !
    Les gallines són ben diferenciades, no n'hi ha dues iguals, ella sempre parla de la Galderica i és que dona prou murga , talment com el seu padrí ! ;)

    ResponElimina
  6. És excel·lent. No tothom pot ser naïf. De fet, als adults que volen ser naïfs com a estètica se'ls veu el llautó i amaguen sota d'aquesta etiqueta el fet que no sàpiguen ni dibuixar ni pintar però que com la Llola Flores no en tenen ni idea.

    Per cert, la millor... la Galderica!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I el pitjor d'això que expliques, Galderich, és que el resultat és lleig com una mala cosa. I respecte a les gallines, la millor la Blanca, amb cresta inclinada i tot!

      Elimina
  7. Carme, un estil que només ells poden tenir, fins i tot sense proposar-s'ho. Qui va dir que per ser artista calia estudis?

    ResponElimina
  8. No veig pas res a millorar, jo! La frescor dels dibuixos de l'Elena, és del tot envejable...tant, que si en posés en venda jo mateixa, n'hi compraria uns gramets ;-)

    Elena, ja t'ho he dit alguna vegada, i no em fa res, de repetir-t'ho:
    M'encanta els teu estil, no deixis de dibuixar mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, tens a l'Elena super feliç, i a més, disposada a fer-te uns quants dibuixos quan, com li agrada dir a ella, "em vingui la inspiració", que habitualment sol anar lligada amb una pizza :)

      Elimina
    2. Elena! Si cal, te la porto jo!
      Quatre formatges, va bé? ;-)

      Elimina
    3. ostres la meva preferida despres de la de pernil i queso nyam nyam¡¡

      Elimina