20 de gener de 2014

EL LLEGAT D'EN GREY


1. Un grup d’amigues lectores va decidir empassar-se la trilogia d’en Grey escrita per la britànica E. L. James, un best seller qualificat d’obra romàntica d’alt contingut eròtic.
Acabada la lectura, la valoració qualitativa de l’obra fou unànime: era fluixeta, una novel·leta sense pretensions literàries.
En canvi, pel que fa al contingut, les opinions eren molt variades, des de les que no li trobaven la gràcia i les deixava fredes fins les que confessaven excitar-se molt amb la lectura, i els venia de gust experimentar algunes de les escenes eròtiques que es narren al llibre.
2. Ara les llibreries i els grans magatzems s’han omplert de novel·les –del tipus bestseller -lamentablement res a veure amb l’autèntica literatura eròtica- que expliquen, algunes amb força detalls, relacions sadomasoquistes. La immensa majoria d’aquests llibres van dirigits a les dones, que s’aproximen a un tema que va deixant de ser tabú per esdevenir una pràctica sexual més, realitzada de mutu acord.
3. La comparació amb la valoració social de l’homosexualitat permet explicar millor el fenomen: ser homosexual ha passat de ser delicte i malaltia a esdevenir una opció sexual. Igual, en part gràcies al fenomen Grey, comença a succeir amb el sadomasoquisme.
4. I això ens porta a la part més atractiva del tema: perquè aturar-se aquí, i no aprofitar l’apertura de mires propulsada per aquestes ombres de Grey per treure etiquetes pejoratives a altres tipus de sexualitat, i plantejar-les com una opció més?
5. Continuant amb l’analogia: de la mateixa manera que, entre persones cultes i en països avançats ja no es cerca una justificació biològica ni educativa ni sociològica de l’homosexualitat –seria una estupidesa-, no s’hauria de plantejar tampoc això en la pràctica d’altres tipus de relacions -poseu aquí tantes filies, parafílies i desviacions sexuals, que així és com encara se les denomina actualment, com vulgueu- desterrant traumes i complexos. Deixem-los per als psicoanalistes. Quan deixin de considerar-se una cosa ridícula o malaltissa haurem acabat amb un tabú més.
6. Quin és el problema? L’únic requisit hauria de ser el consentiment explícit dels participants en el joc sexual.
7. Recuperant la idea base del opuscle de Kant “Resposta a la pregunta: Què és la il·lustració?”, ja seria hora que ens adonéssim que som majors d’edat i tenim el privilegi de decidir i la llibertat per fer-ho.
8. Així doncs, sapere aude també en el sexe.

15 comentaris:

  1. El teu raonament no és dolent, però té un punt cabdal i principal que hauria d'estar inclòs en tots els altres, que és el nº6. Aquest és el que fa que algunes opcions siguin desviacions. Per altra banda, prefereixo no posar-me en les opcions de cadascú, que jo a casa meva faig el que vull i no m'agrada que ningú em critiqui, així que miro de no criticar els altres, mentre no perjudiqui a ningú. Quan en una relació, sigui la que sigui, no hi ha consentiment d'una de les parts, el càstig ha de ser exemplar, suposo que en això tots hi estarem d'acord, sigui quina sigui la nostra opció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, content de tornar a llegir-te!
      La meua aposta anava més lluny: que a casa cadascú pugui fer el que vulgui, és el mínim a demanar. Però el que penso que val la pena és "normalitzar" el sexe en totes les seues varietats i opcions, evidentment com un joc i amb consentiment, però trencant tabús i deixant que tothom "surti de l'armari" sense temor a sentir-se un "bicho raro" ni un malalt ni rs similar.

      Elimina
  2. Dicotomia.

    Una cosa és el sexe com a pràctica: en aquest sentit subscric el teu apunt. I una altra molt diferent és el sexe com a imaginari: aquí és necessari que el tabú continuï sent tabú. Què fem, si no, amb l'excitació que proporciona la transgressió?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, porto tota la tarda fent-te l'onada; quasi m'he fotut una òstia amb el cotxe amb tant d'aixecar els braços, però val la pena. Benvingut sigui doncs el tabú si és per enriquir encara més la sexualitat.

      Elimina
  3. Com sempre, les fronteres ens fan pensar i reflexionar sobre el que teníem clar. Tant bé que s'estava quan ningú qüestionava res de res i el sexe només tenia una finalitat procreadora! Ja ho deia el gran Fèlix Sardà i Salvany en el seu best-seller del s. XIX: "El liberalismo es pecado"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, Galderich, la teua erudició sempre em deixa bocabadat. Però per desgràcia, no cal anar fins al segle XIX per trobar frases com aquesta: sense anar més lluny, el nou cardenal Fernando Sebastián diu que la homosexualitat és una deficiència. I aquesta és, teòricament, una visió suau si la comparem amb la d'altres destacats membres de l'esglèsia. Però això no em preocupa massa: el que fa mal és la percepció d'"anormal" i d'"antinatural" que es té de la sexualitat que vagi més enllà de la postura del misioner.

      Elimina
  4. Bé ja tornem a tenir el Leb modernillu a la blogosfera amb les seves proclames llibertàries... No puc dir massa cosa més avui... me'n vaig a una "festa de tè" on encara hi ha tabús i tot és més "interessant"... ;-)

    ResponElimina
  5. Haw, haw, Tirant, ets un punyetero esnob mediterrani! Conec unes quantes perversions, però aquesta del te no la sabia. Que vagi bé i a la propera trobada blocaire ens l'expliques, i la posem en pràctica, si ens atrevim :)

    ResponElimina
  6. Interessants punts de vista, però l'exemple el sadomasoquisme i d'altres parafílies, no són'opcions úniques del sexe, com per haver de declarar-ho i sortir d'armaris.
    Seria bó que no haguessin ridiculitzacions de res, i els armaris tenir-los sempre oberts a tot el que coneixem i el que encara no!...
    Sapere aude ;-) per descomptat.

    ResponElimina
  7. Carme, veig que és una il·lustrada total: armaris oberts, si!

    ResponElimina
  8. M'adhereixo a la conclusió de la Carme, i afegiria...sí, els armaris amb les portes ben obertes i sobretot, sense arnes! ;-)

    ResponElimina
  9. I ja posats, sense naftalina! Encara que, pensant-ho millor, ves tu a saber, que igual algú li troba un rollo eròtic a la naftalina...

    ResponElimina
  10. Ho veus! ja sabia jo que lo meu amb els esquirols seria acceptat sense problemes tard o d'hora!

    ResponElimina
  11. Ei, pons007, content de que et passi per aquí!
    Així, que dius, que tens l'armari ple d'esquirols?
    ;)

    ResponElimina
  12. quin gran llibre aquest de Grey. Sembla el Codi Da Vinci del erotisme per mames. En quan a sortir de l'armari, confesare publicament el meu amor per la Comic Sans.

    ResponElimina