Doncs resulta que els Handsome Furs, una parella de músics canadencs que fan sinti-pop-rock-electro-punk, han estat una temporada als països de l’est, i han tornat amb un bon grapat d’influències, tan musicals com sociològiques. La seua melodia sincopada però alhora ballable es recobreix, en el seu darrer cedé Sound Kapital, de més elements antisistema que mai.
La portada, amb nu prohibit a l’iTunes, ja és una premonició. El vídeo promocional, també censurat, segueix el mateix camí: és la provocació com a eina de denúncia. I per què no?
Al web de la seua editora, http://www.subpop.com/artists/handsome_furs , es poden descarregar gratuïtament algunes de les seues cançons, entre elles les imprescindibles Repatriated i Radio Kaliningrad; al seu web oficial, http://handsomefurs.com/ , encara hi ha més material per veure/llegir/escoltar.
Un cos que hauria de ser el defensor del poble, però que malauradament tant sols és el defensor dels rics.
ResponEliminaSort en tenen de la polícia els antisistema, oi? Si no poguessin sortir a la TV rebent clatellots potser s'haurien de posar a treballar o a estudiar, però això reconec que és un pal perquè cansa i demana un esforç.
ResponEliminalueg mu mirut, bon capde! :)
ResponEliminaOstres, m'estic fent vell! M'ha agradat la música... és greu doctor?
ResponEliminaQuan he llegit el teu text ja m'he preparat per fer un comentari a l'estil: "la policia castiga als indignats i tu ens castigues les orelles" però veig que no puc fer el meu acudit preconcebut... un altre dia serà!
Per cert Tirantlobloc, no cal simplificar les coses!
He recordat una recent entrevista-ensabonada de l'inestimable Manel Fuentes "lo ben pagat" al conseller Puig, mentre els mossos estaven atonyinant els membres de DRY a les portes de la Borsa de Barcelona. El felip deixa caure la frase:
ResponElimina-La policia ha de garantir el dret als treballadors de la Borsa d'exercir la seva llibertat d'anar a treballar.
Doncs això: la policia al servei del poble que els paga.
Percebo desconcert entre les institucions governants. No parlo només o especialment dels pringats polítics catalans o espanyols, parlo dels que està passant a Europa i, des de no fa tant, també als Estats Units. I a Xile, no fa gaire dies. Sense saber com ens en sortirem de tot plegat, és clar que som en plena transició cap a una altra cosa.
ResponEliminaNosaltres desconcertats, sense dubte, però ells també.
Vídeo molt ben trobat!! La música també m'agrada,és molt engrescadora. Em sento una indignada més, sobre tot en llegir comentaris com el del tirantlobloc!!! Dit sigui, però amb carinyo! ;)
ResponEliminaBon i remullat cap de setmana !!!
Hola, un altre cop. Permeteu-me que hi torni, però voldria respondre a algunes al·lusions a partir d'un article que vaig considerar molt ben trobat escrit pel Melcior Comes parlant dels antisistemes i els indignats.
ResponEliminaExpressa amb més elegància que no ho he fet pas jo (estic espès com el dia) la idea que volia compartir amb vosaltre a partir de la proposta musical d'en Leb:
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/09/l_rsquo_okupacio_alternativa_a_belen_esteban_57513.php
Galderich, prent-te algunacosa urgentment. A mi també m'ha agradat...
ResponEliminaTirantloblog, jo no sóc antisistema però simplificar d'aquesta manera no pot ser. Potser no sóc antisitema però sí que em considero indignada. No,no estem tan lluny. I molts dels indignats treballem, paguem impostos, estudiem...
estic amb el Ferran vivim en l'època del desconcert
Això es tipus "nova cançó" o "canço protesta" modernitzat...carai, Leb, estàs d'un modern...
ResponEliminaEl Tirantloblog hauria de saber que la majoria dels indignats i les indignades anem a treballar cada dia. Jo em llevo abans de les 7 i faig més de 70 kilòmetres. Pago impostos directes i indirectes, i duc el cabell curt. Ara bé, no vaig amb els pantalons avall ni llegeixo el singular digital.
ResponEliminaMalgrat el vídeo tan actual, la música sona molt antiga: m'ha agradat molt!
ResponEliminaTirantlobloc, em sembla que amb l'enllaç que has posat ho has espatllat més que no pas ho has arreglat ;-)
ResponEliminaLluís, t'he respost en el meu bloc aprofitant el teu comentari.
ResponElimina... a veure si no ho he 'espatllat' més! ;-)
Jo que el dilluns vinent també hauré de matinar per anar a treballar, voldria dedicar unes dolces paraules a aquest senyors d'uniforme també coneguts a les nostres contrades com a Gossos de quadra.
ResponEliminaDe blau, verd o marró un cabró és un cabró.
Ah! i el tema m'agradat molt!
Garbi24, la policia de tot el món, pel que es veu, té tics que la situen al nivell dels repartidors de pallisses a domicili. Sempre he pensat que és possible -ho desitjo tant com tu- una policia al servei del poble, però inevitablement la realitat quotidiana m'acaba mostrant el contrari.
ResponEliminaTirant, després d'haver llegit l'article d'en Comes i la teua apologia del liberalisme al teu bloc, confesso que encara estic perplex pel teu comentari, que en principi creia irònic. Jo em pensava que fins i tot els neoliberals acceptaven quelcom tan bàsic com el dret d'expressió -i de manifestació, és clar. Fins i tot quan es tracta de ciutadans políticament incorrectes i aliens a l'stablishment
ResponEliminaClídice, bon cap de setmana, i bona lectura al sofà, que amb la que està caient ara mateix, no sé jo si demà es podrà sortir a passejar.
ResponEliminaGalderich, això teu ja és preocupant: ja portes unes quantes setmanes que t'agrada el merrie melodies. Si us plau, amb aquestes coses cal ser més seriosos, que estàs arruïnant una reputació -la teua i la meua- que ens ha costat molts mesos de consolidar. Així no podem seguir!
ResponEliminaLluís, genial l'adjectiu de "lo ben pagat" que apliques al Fuentes. I pel que fa a l'impresentable Felip Puig, val la pena que parli: amb unes quantes frases, es desqualifica tot solet.
ResponEliminaFerran, jo també tinc la mateixa impressió que tu, però em fa pànic que aquesta transició sigui una mena de marxa enrrere cap a èpoques de les que afortunadament ens havíem desempallegat. Des del populisme a la cultura del pelotazo, passant per xenofòbies i racismes variats.
ResponEliminaCarme J, estic content, veig que a molts us ha agradat el merrie meoldies d'avui. Caldrà remullar-ho ;)
ResponEliminaEulàlia, tinc la impressió que qui més qui menys estem fets un bon embolic, i no tenim massa clar cap a on tirar. Afortunadament, tenim clar cap a on NO tirar, oi?
ResponEliminaLeb, ningú no nega el dret d'expressió ni de manifestació. Però a casa nostra el 'moviment indignat' no ha estat mai el que se'ns ha volgut fer creure. Els líders eren els mateixos capitosts de les mogudes antisistema dels últims anys (molts d'ells espanyols i italians) i algú ha dit, amb fonament que al darrere hi havia uns serveis secrets que ens són 'propers'.
ResponEliminaEl problema és que gent amb problemes reals s'hi van apuntar de bona fe. Això és el que em revolta. És una vergonya com segons quins sectors progressistes s'han volgut apropiar dels problemes de la gent amb demagògia i cinisme.
Aris, en el fons, ja és això, ja :)
ResponEliminaAllau, aquest cop també estava convençut que t'agradaria ;)
ResponEliminaBrian, jo crec que l'enllaç que proposa en Tirant ha estat clarificador. Però potser en el pitjor sentit. La polèmica està servida.
ResponEliminaCarles, com sempre tu tan directe, haw, haw! Ah, i en el teu cas també estava convençut que la música d'avui t'agradaria ;)
ResponEliminaTirant, la cantarella que diu que la gent que es manifesta està manipulada és molt antiga. Així com també la de postular una mà negra en forma de serveis secrets o similars. Des del poder, sempre s'ha fet servir per treure-li valor i legitimitat a les manifestacions de qualsevol tipus. Es va fer al franquisme, es va fer amb la manifestació contrària a la guerra d'Irak, s'ha fet amb totes les que es demana l'independència -sigui Euskadi, Catalunya o els tàmils- i per desgràcia, probablement se seguirà fent. Des de Fraga Iribarne a Felip Puig, passant per Álvarez Cascos.
ResponEliminaEl nostre estimat Kant -espero que compartim admiració per ell- reclamava, en una proclama digna de figurar en la capçalera d'aquest bloc, la majoria d'edat per als ciutadans del segle de les llums. Imagina't ara, al segle XXI...
Leb, crec que les teves comparacions no són del tot justes. Espero, però,que t'agradi la reflexió liberal de la setmana vinent! ;-)
ResponEliminaPer cert, avui, llegint el llibre d'en Sennett (The Craftman) que et vaig comentar l'altre dia, m'ha sortit aquesta afirmació del nostre admirat Kant!
Jo, a mi también me ha gustado la música, dime que te vas a tomar Galderich...en cuanto a los indignados yo ya lo estaba hace tiempo, soy una precursora en la indignación por lo que el tiempo no ha hecho mas que darme la razón. Se puede mirar para otro lado y pensar que no va con nosotros, se puede disimular si a nosotros la crisis no nos atañe directamente, se puede decir ( y con razón) que algunos de los indignados son unos vagos cantamañanas y que lo que tienen que hacer es trabajar o estudiar o las dos cosas a la vez, se puede pensar que esto son ciclos económicos y sociales y que no hay nada que hacer y que los ajustes se irán haciendo solos, pero me temo que esto dentro de un tiempo, nuestros nietos lo estudiarán como la tercera gran guerra mundial y hacer como que no pasa nada sólo nos lleva a más caos...
ResponEliminaEi, Leb, el Manuel Castells (no confondre amb l'ex conseller) sembla que també ha vist el vídeo. Mira què diu en el seu article d'avui a La Vanguardia:
ResponElimina"Los ejecutivos que hace unas semanas brindaban provocadoramente con cava al paso de los manifestantes desde sus ventanas de Wall Street empiezan a esconder su identidad en público."
M'encanta la música i molt més encara l'objetiu amb el que s'aplica sobre el vídeo. Gràcies Leb.
ResponEliminaPombolita, trobava a faltar la teua opinió ;)
ResponEliminaI respecte a la música que penjo, algun dia acabareu reconeixent que no està gens malament, haw, haw!
Brian, molt bona la teua recomanció. Per la meua part recomano un post de La vaca sorda:
ResponEliminahttp://lavacasorda.blogspot.com/2011/11/carteristes.html
Val la pena.
Eduard, ja saps que m'agrada compartir els plaers i les opinions :)
ResponEliminaTirant, val la pena que et miris l'article que recomana el Brian -dos comentaris més avall del teu- i el post de La vaca sorda -linkat cinc més avall del teu.
ResponEliminaI espero poder llegir aviat el llibre de Sennett, gràcies per la recomanació :)