tag:blogger.com,1999:blog-24490114634296358552012-01-29T00:08:09.897+01:00LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.comBlogger3691100tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-91088988979083816122012-01-27T08:10:00.000+01:002012-01-27T08:10:00.585+01:00

No tinc ni idea d’on deu provenir, però sempre m’ha semblat divertit aquest nom, referent d’aquella cabina estreta amb càmera fotogràfica incorporada i instruccions ben precises per situar a l’alçada correcta un seient mòbil que, per molt que rodaves i rodaves, mai no aconseguies situar en la posició desitjada. Hom posava les monedes, preparava el somriure, premia el disparador  i sortia a fora,

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-84525814000201546342012-01-26T08:10:00.002+01:002012-01-26T08:10:00.095+01:00

Doncs és molt bo per la salut, em respon sempre i invariablement algú, a la que explico que no m'agrada l'all.I m’he cansat, que amb això de l'all em passa com amb la Comic Sans, que no suporto les fal·làcies en què descansa la seua hipotètica vàlua. Entenc que l'all té un sabor i un aroma molt especial i apreciat, que forma part de la tradició culinària de pobles i cultures, i que molts plats

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-5249296136888324602012-01-24T08:10:00.002+01:002012-01-24T08:10:00.049+01:00

És una de les coses que més vaig trobar a faltar quan em vaig traslladar al nucli urbà de Can Massuet, a Dosrius: un quiosc on poder passejar la mirada per les publicacions de tot tipus que s’exposen, solapant-se parcialment unes a altres, en prestatgeries de paret o de sobretaula, i on poder comprar el diari, l’Imágenes, el Rockdelux, el número 1 de la col·lecció de fascicles de torn o allò que

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-30835562511614516092012-01-20T08:10:00.002+01:002012-01-20T08:10:00.213+01:00

Que hi ha vida més enllà de Castelló és evident, tot i l’encís d’en Galderich pels paradisos mediterranis; vegis sinó aquest bonic vídeo que il·lustra The Bay, una de les cançons del darrer cedé dels Metronomy, The English Riviera. Un bonic vídeo per a un bonic tema.

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-18519028577378432162012-01-19T08:10:00.001+01:002012-01-19T08:10:00.528+01:00

Poc s’ho podien imaginar els pares de Lucky Lucke, Spirou, Jerry Spring, Gaston Lagaffe i altres herois i antiherois de paper que ells mateixos, persones de carn i os, esdevindrien els protagonistes d’un àlbum, però gràcies a la creativitat del gran Yann i a l’esforçat il·lustrador Schwartz –aquest xicot acabarà sent un bon dibuixant-, a finals d’aquest mes de gener podrem veure’ls en acció a

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-21481138930353639042012-01-17T08:10:00.003+01:002012-01-17T08:10:00.040+01:00

Les confessions de tot allò del què hom s’avergonyeix públicament però frueix en privat només es fan en la intimitat, quan s’ha compartit coixí o bloc. És el cas d’en Galderich i jo.M’estimo –malgrat l’episodi de l’home invisible, que sempre serà un núvol negre en la nostra relació- en Galderich, i per això he cregut que m’entendrà quan llegeixi aquest post i vegi exposada als quatre vents la

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com51tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-73634811649293582632012-01-13T08:10:00.013+01:002012-01-13T08:10:00.380+01:00

M’agrada Fer llistes, m’apassionen les classificacions, i la de cap d’any amb els millors temes musicals dels dotze mesos passats és una de les meues preferides.En el ben entès que aquesta llista és en realitat una excusa per parlar de discs i músics, i que probablement si la tornés a fer canviaria els llocs, aquestes han estat –títol i autors- per a mi les millors Merrie Melodies de l’any 2011.

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-54014203791195709222012-01-12T08:10:00.004+01:002012-01-12T08:10:00.377+01:00

Un abric molt xulo, sí senyor, el que m’ha regalat la Carme. En part és gràcies a un desconegut amb pinta d’estúpid  i cregut, i que va resultar que efectivament ho era.Passejàvem per La Roca Village per fer una ullada a botigues i preus, però sense massa diners ni intencions de comprar. Entràvem, miràvem, i tornàvem a sortir.I vet aquí que en una de les botigues ens trobem a un personatge que,

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com45tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-41453077037930208832012-01-10T08:10:00.003+01:002012-01-10T08:10:00.039+01:00

-I tu, què vols ser quan siguis gran?I abans que jo tingués temps per respondre, la meua tieta va fer un panegíric dels mestres d’escola, que en l’època en que jo era xiquet estaven molt ben considerats. El meu pare em va recordar la bellesa de l’ofici de calafat al qual tant ell com el meu avi i el meu tiet patern s’hi dedicaven, encara que se li notava poca convicció en la seua defensa.-Que és

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com45tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-29843727611122612072011-12-24T08:10:00.001+01:002011-12-24T08:10:00.195+01:00

A la bústia comunitària dels que vivim al cul del món arriba de tant en tant un avís de recollida a l’oficina de correus: són multes de tràfic, comunicats de deutes públics i altres notificacions que posen els pèls de punta.Dimecres 21 ens en va arribar un a la Carme J i a mi, i ja tremolàvem, però no: era un bonic paquet postal de la Carme de la maleta i Misteral, que ens desitjaven un feliç

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com39tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-47791744025003531562011-12-23T08:10:00.003+01:002011-12-23T08:10:00.124+01:00

Que m’agrada l’electrònica i la música dels 80 no és cap secret, i la meua recepta per aquests nadals va d’això: un primer plat a base dels Memory Tapes i el seu darrer cedé, Piano Player, suau pop adobat amb electrònica sinti, cuit al vapor i servit acompanyat d’una melodia enganxosa. Un tast: la cançó Yes I know.[per la resta del menú: de segon plat, sempre queden bé uns Kraftwerk, i per

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-37988161950828275842011-12-22T08:10:00.001+01:002011-12-22T08:10:00.269+01:00

No sé si encara deuen quedar atraccions de fira com aquelles que antigament arribaven als pobles els dies de festa, junt amb el circ i les paradetes de llaminadures com ara les pomes caramel·litzades d’un vermell esclatant o els núvols de sucre de color rosa. A Xàbia, quan jo era petit però no tant, va arribar una fira de la qual recordo especialment dues atraccions: la de Búfalo Bill i el seu

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-73597163479020065562011-12-19T08:10:00.001+01:002011-12-19T08:10:00.195+01:00

 Vinyeta de la primera pàgina d'El cometa de Cartago Chaland al port de Cassis, fotografiat pel seu guionista, Lepennetier El passat pont de Tots Sants la Carme i jo vam estar a la Provença amb el Ferran i la Montse, una parella de viatgers innats que han recorregut mig món i tres quartes parts de la resta, de manera que nosaltres ens vam deixar guiar i ells, experts en la matèria, ens van dur

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-626630616284011472011-12-16T08:10:00.007+01:002011-12-16T08:10:00.331+01:00

Hi ha melodies que són com textures, i els High Places són experts en aquest tipus de música. El seu anterior cedé, The Longest Shadows, van ser per a mi tota una troballa; ara, amb l’arribada del nou disc, Original Colors, no m’he sentit defraudat: al contrari, és una continuació que millora l’anterior. Com a mostra, aquest Altos lugares.

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-92037636807101046682011-12-15T08:10:00.001+01:002011-12-15T08:10:00.597+01:00

Algun dia parlaré extensament del meu veí Agustín, un ecologista innat i que ho és sense haver llegit mai ni una lletra sobre el tema: ell simplement s’estima el món i tot allò que viu en ell.El que sap de les plantes ho ha aprés de l’experiència, a base d’observació i experimentació, sempre amb la màxima cura de no fer cap mal ni res que sigui irreparable.Per això, quan vaig veure que l’olivera

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com39tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-17020771478509095522011-12-13T08:10:00.001+01:002011-12-13T08:10:00.707+01:00

-Carinyo,per què fas aquesta cara?Ella s’esperava un somriure. Ell s’esforça per ser amable, però els ulls, que li han sortit de les òrbites i estan rebotant per terra, el delaten. Ho intenta de nou.-És que mai els havia vist així, els caragols. Vull dir que m’ha sorprès, la innovació.-Ah, és això! Ja m’havies preocupat, i em pensava que no t’agradava el que t’he preparat.-Oh, ja saps que m’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-55004230274538814732011-12-12T08:10:00.000+01:002011-12-12T08:10:00.196+01:00

Aquest relat, absolutament verídic, manté en l’anonimat als seus protagonistes. Per si de cas. Quan es van casar, ni ell ni ella tenien massa idea de cuina, però això no els va representar cap problema. Tampoc era cap prioritat: per proximitat al lloc de feina, ell dinava a ca sa mare, i ella al bar de sota, on feien un menú econòmic força correcte, i els caps de setmana sortien a dinar a fora o

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-16903114056298462292011-12-06T08:10:00.001+01:002011-12-06T08:10:00.418+01:00

Des que la vaig veure em vaig enamorar d’ella. El primer encontre va ser a la pàgina editorial de Cairo, el tebeo maquetat per Pasqual Giner, i no em fa vergonya qualificar-lo d’amor a primera vista.Des d’aleshores, Futura i jo no ens hem separat mai. Cert és que he tingut –i tinc- altres fonts amb les que flirtejo sovint, com la seriosa Tahoma, la flexible Flexure o la perversa Problem Secretary

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com43tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-26708597839245358532011-11-11T08:10:00.003+01:002011-11-11T08:10:00.340+01:00

Ja li queda bé el títol, al darrer disc de King Creosote i Jon –sense H- Hopkins, Diamond Mine: els temes que conté són autentiques i delicades joies per ser escoltades amb calma, acompanyades del silenci més pur o en tot cas, del crepitar de la llenya a la llar de foc, del plicploc de la pluja a les finestres o del suau frec dels peus descalços caminant per una platja de sorra.Trio la cançó

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-2857085174482181372011-11-07T08:10:00.004+01:002011-11-07T08:10:00.087+01:00

Aquest post es complementa amb el publicat al bloc BERESHIT, on el Sivius passa a ser el Sibius. Qüestió de fonètica. A l’aparador de la botiga de l’Ambrós, al bell mig d’una llauna de tonyina i una capsa de detergent Saquito, es trobava el sobre sorpresa del Sivius, el submarí –submarino atómico del año 2000, posava allà- de la sèrie de televisió Viaje al fondo del mar.Cada dia, en tornar de l’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-36355510944752415052011-11-04T08:10:00.011+01:002011-11-04T08:10:00.661+01:00

Doncs resulta que els Handsome Furs, una parella de músics canadencs que fan sinti-pop-rock-electro-punk, han estat una temporada als països de l’est, i han tornat amb un bon grapat d’influències, tan musicals com sociològiques. La seua melodia sincopada però alhora ballable es recobreix, en el seu darrer cedé Sound Kapital, de més elements antisistema que mai.La portada, amb nu prohibit a l’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com37tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-82307378791274004192011-10-28T22:33:00.004+02:002011-10-28T22:54:52.793+02:00

Finalment, hem estat set els que hem pogut combinar temps i vehicle per veure l’estrena de Tintin : en 3D, en català i a la fila 6. I aquesta és -de l'1 al 5- la puntuació que li hem posat.Carme J Enric March Ernesto Niebla Eulàlia L Galderich Leblansky Sara Personalment, trobo que difícilment algun altre director de cine ho hauria pogut fet millor, i espero ja amb impaciència la continuació.

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com46tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-44043975630344911642011-10-27T08:10:00.002+02:002011-10-27T08:10:00.730+02:00

Cadascú té la seua particular relació amb Tintin.Començant pel primer contacte, que la majoria va tenir de ben petits, i continuant per l’irresistible bellesa de la línia clara i la més que discutible linealitat dels guions, centre de la major part de les crítiques a l’obra d’Hergé. Podem tenir una llarga conversa sobre la genialitat de L’estel misteriós –la meua preferida-, l’aventura d’El

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-31604968184400176592011-10-24T08:10:00.015+02:002011-10-24T08:10:00.127+02:00

Cap a les onze de la nit, després d’hores i hores de devota pregària, els fidels de Sant Galderich* van tornar a les seues cases.Homes i dones, nens i més grans, s’havien reunit per celebrar la vuitada, i els miracles van ploure del cel, tot i la sequera: els refredats es van curar, el pa es va multiplicar fins arribar al metre de llarg per desaparèixer a continuació com si res, un ovni en

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com42tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-53561331727187089592011-10-21T08:10:00.001+02:002011-10-21T08:10:00.894+02:00

Sembla que tornen els 80. És la meua música preferida: sinti-pop, new romantics, tecno, melodies sintetitzades amb lletres no excessivament difícils de recordar. Han tret nou disc els OMD, Duran Duran, la Human League, els Devo… i ara els Erasure, la versió més disco de Depeche Mode.Són els de sempre, fent la música que saben fer. Em fa feliç escoltar-los. Tomorrow’s world, Erasure. Un respecte,

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-76090942097966520442011-10-19T08:10:00.003+02:002011-10-19T08:10:00.107+02:00

És un secret a veus que soc un francòfil, i en especial un apassionat dels  tebeos de línia clara, els  films de Jacques Tati i la tarte Tatin. Però la millor tatin que he provat en la meua vida no ha estat a França sinó a Barcelona, a ca l’Antoni-Jordi i la Josefina. És el que sempre li explico a la Carme J, que aquella tatin que va cuinar la Josefina era perfecta, tenia el punt just de cada

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com51tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-31062010872906481882011-10-18T08:10:00.003+02:002011-10-18T08:10:00.533+02:00

Moltes novel·les d’aventures han estat adaptades al cine; molt poques ho han estat correctament i amb respecte, i Les mines del rei Salomó no és una excepció a l’estadística. L’any 1937, el director Robert Stevenson va fer una aproximació en blanc i negre que no ha suportat bé el pas del temps: el seu argument avui en dia resulta massa ingenu, i la posada en escena i l’actuació un xic forçada en

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com24tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-76503250337325481242011-10-17T08:10:00.005+02:002011-10-17T08:10:00.558+02:00

  La sèrie de cromos virtuals sobre l'Àfrica iniciada per Girbén al seub bloc Foravial m’ha decidit a tirar endavant el post sobre Les mines del rei Salomó, que  junt amb L’illa del tresor i Les aventures de Huckleberry Finn ocupa el meu particular podi d’honor de les novel·les d’aventures. El primer contacte amb l’obra mestra d’en Haggard el vaig tenir el nadal de l’any 1964, quan feia només

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-28703519322952594132011-10-14T08:10:00.004+02:002011-10-15T20:03:06.518+02:00

Aquesta Calamity Song dels Decemberist, amb el seu ritmic country-pop, em pensava jo que era una mena d’homenatge a la famosa aventurera del Far West, i no, res a veure. El vídeo oficial ho deixa ben clar. [Ups! Sembla que això de Calamity va seriosament! Hi ha problemes per veure el vídeo.  Com que val la pena, entreu a  http://www.youtube.com/watch?v=q0KqJ9kel-w&feature=related on de moment

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-25616125424286371292011-10-10T08:10:00.005+02:002011-10-10T08:10:00.127+02:00

Era un temps en que la badia de Xàbia era freqüentada per vaixells de càrrega, molt abans de la guerra civil, i mariners de variats països desembarcaven per pagar-se una dutxa amb aigua dolça i empassar-se tants gots de cassalla com ho permetés la vista abans d’ennuvolar-se.Ben entrat el capvespre, cançons marineres, jocs de cartes, tabac d’embolicar i navalles esmolades corrien pe la platja de

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-48287246587898955942011-10-07T08:10:00.004+02:002011-10-07T08:10:00.171+02:00

M’agraden els fars, el seu romanticisme i la seua estructura entre fàl·lica i walliana. I les turmentes nocturnes, amb onades que, impulsades per la força del vent, trenquen molt abans d’arribar a la costa i llencen a l’aire una fina escuma que pren tons blavencs sota la llum d’un raig o del mateix far.Així que, sense que serveixi de precedent, la imatge del post d’avui no és meua, i ni tan sols

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-91824769890533324732011-10-05T08:10:00.005+02:002011-10-05T08:10:00.896+02:00

Estimats, estimades: De part d’en Galderich, us faig saber que el 16 d’aquest mes se celebra la seua onomàstica, i com que els sants tenen vuitada, hem pensat celebrar-ho convocant una trobada blocaire el dissabte 22 d’octubre a can Leblansky.Com sempre, ja sabeu que podeu venir sols o acompanyats, i que tot i que aquest cop hi ha barra lliure* per gentilesa d’en Galderich, s’agrairà la col·

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com58tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-48715768877228927342011-10-03T08:10:00.002+02:002011-10-03T08:10:00.845+02:00

La idea no és nostra ni és nova, però la il·lusió que li hem posat LA Carme i jo a això de fer olis aromàtics, sí. I també la fruïció amb que els fem servir cada cop més. L’últim que hem preparat és de d’alfàbrega amb pebre vermell de Caiena. Tan senzill com tallar uns quants brots ben verds d’alfàbrega de collita pròpia, introduir-los en un recipient de vidre, i afegir el pebre; després, és

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-71530994975898524322011-09-30T08:10:00.004+02:002011-09-30T08:10:00.181+02:00

I mira que en tenia de músiques per posar avui, però davant del nou disc d’en Ry Cooder, tota la resta ha quedat en segon terme. En Cooder em cau genial, la seua música m’agrada, els corridos m’apassionen, i el Lucky Luke contra Jesse James és un dels meus tebeos preferits.  La resistència era fútil, oi?Copio la lletra, que algunes de les frases, en especial les que canta en mexicà (confesso que

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-44570419534994657682011-09-28T08:10:00.002+02:002011-09-28T08:10:00.441+02:00

Què esperen a la plaça tanta gent reunida?Diu que els bàrbars avui seran aquí.De què ve al Senat aquesta inacció?Per què seuen els senadors i no legislen?És que els bàrbars arribaran avui,per què han de fer lleis ja els senadors?Les dictaran els bàrbars quan vindran. [...]Per què ha començat de sobte aquesta angúniai aquest enrenou? Oh, com s’han allargat les cares!Per què es buiden de pressa els

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-52520496780013884912011-09-26T08:10:00.002+02:002011-09-26T08:10:00.077+02:00

-Que no, mama, que no em puc emportar iogurt a l’escola, que s’espatxurra tot! –replicava  l’Elena, amb to ferm, a la proposta de canviar d’esmorzar.-Però filla, si te’l poses al lateral de la motxilla no li pot passar res –insistia la Carme-, allà no hi ha cap cosa que el pugui esclafar. -Que no, mama, que no, que jo ja sé el que em dic: tot és qüestió de psicologia.L’Elena va de dilluns a

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-60968664848744222822011-09-23T08:10:00.000+02:002011-09-23T08:10:00.090+02:00

Si sovint la Carme i jo coincidim en gustos musicals, no és el cas del tema d’avui, Death Major, una estranya fusió d’indietrònica i rap signada per 13 & God -que són The Notwist amb els raperos Themselves- i que forma part del disc Own Your Ghost.Ella, que no té problemes per escoltar el pop electrònic suau i delicat dels Notwist, a dures penes aguanta la velocitat rapera i seca que contamina

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-81622494053305815302011-09-21T08:10:00.001+02:002011-09-21T08:10:00.304+02:00

Avui fa just una setmana que el meu amic Silvestre ha deixat de ser vegetarià, i mira que ja portava més de mig any sense menjar carn.M’explica que al principi s’ho havia pres amb moltes ganes, i es va apuntar a un grup amb fortes conviccions ideològiques anticarnívores. La seua militància en el credo vegetarià era ferma, però conforme passaven els dies en Silvestre s’anava desmotivant, en

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-59671320676096923012011-09-19T08:10:00.003+02:002011-09-19T08:10:00.073+02:00

Fa més d’un any que vam anar junts per primer cop a Ceret, la Carme i jo. Allà varem comprar, entre altres verdures, tomàquets cor de bou, i a ella se li va acudir guardar algunes de les llavors.Aquest mes de juny les va plantar en macetes petites, a veure què passava. Quan m’ho va dir, jo la vaig mirar com es mira a un nen que vol arribar a l’horitzó, és a dir, amb un somriure beatífic i amb la

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-57035307715458044792011-09-16T08:10:00.004+02:002011-09-16T08:10:00.153+02:00

Poques vegades encaixen tan bé les imatges i la música com en aquest vídeo de The Low Anthem realitzat ara fa dos anys per Simon Taffe i Glenn Taunton, i que narra la història de Charlie (sic) Darwin. Un bonic vídeo per a una cançó preciosa.

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com19tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-23822346132034464212011-09-14T08:10:00.003+02:002011-09-14T08:10:00.286+02:00

Que la censura encara existeix és quelcom que queda en evidència cada dia. I de totes les seues múltiples manifestacions i formes, una de les més vomitives és aquella que té el seu origen en l’error o la ignorància del censor.M’explicava un gran amic meu i conegut blocaire –no dono més dades, que no vull que rodi el seu cap- que treballa per a l’església catòlica com a il·lustrador, que sovint

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-20264342694153365332011-09-12T08:10:00.008+02:002011-09-12T08:10:00.476+02:00

El turisme salvatge encara no havia envaït el port de Xàbia quan Zucchini, un suís el nom del qual ja no recordo, va inaugurar la seua botiga de venda i reparació de petits electrodomèstics. Les altres botigues del ram estaven lluny del barri, i en poc temps el negoci va donar força beneficis i pràcticament cada casa del port de Xàbia tenia algun electrodomèstic adquirit a can Zucchini; el meus

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-11936258152365884612011-09-09T08:10:00.003+02:002011-09-09T08:10:00.269+02:00

[Fi de les festes]

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-91887340922525849272011-09-08T08:10:00.004+02:002011-09-08T08:10:00.163+02:00

DESFILADA POPULARAvui no n’hi ha ni processons ni cavalcades ni desfilades de carrosses ni maratons ni similars, (excepte, si es desitja, en els llocs tancats construïts ad hoc). Així mateix, se sol·licita als ciutadans que no facin servir cap vehicle motoritzat llevat dels estrictament indispensables, per tal que la gent pugui passejar festivament pels carrers, places i avingudes de la ciutat,

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com22tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-15037411455880843612011-09-07T08:10:00.002+02:002011-09-07T08:10:00.134+02:00

“Benvolguts, benvolgudes:Avui comencen les festes populars en honor a la patrona d’aquest bloc, Santa Lumière, il·lustrada i promíscua. Feu vostre el lema que François Rabelais va proposar com a base de l’abadia de Telema: Fais ce que tu voudras” [fi del pregó]

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com31tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-29835539532095705502011-09-05T08:10:00.033+02:002011-09-05T08:10:00.096+02:00

Com ja és costum cada any, entre el 7 i el 9 de setembre -després de les festes de Sant Llop i abans de la Diada- se celebren les tradicionals festes virtuals en honor a Santa Lumière, patrona d’aquest bloc. GOIGS DE SANTA LUMIÈRE, ATEA I PROMÍSCUA Ja que per gràcia divina sou atea i il·lustrada, doneu-nos, oh intemperada, una libido aquil·lina. L’emperador Constantí de missa mai no

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com41tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-52160586744092382582011-06-30T07:10:00.003+02:002011-06-30T07:10:01.022+02:00

És molt diferent, però suposo que va intrínsecament lligat al fetitxisme, això del fanatisme. Ara que res a veure amb fanatismes religiosos o polítics, els del fetitxista. I menys encara amb els futbolístics. No, són fanatismes lligats a objectes o elements culturals que, per motius diversos, s’han anat instal·lant al còrtex cerebral i convertint-se en part essencial i insubstituïble de l’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-26929556512688806262011-06-29T07:10:00.004+02:002011-06-29T07:10:00.605+02:00

Imagineu-vos que el vostre jefe és un gran fill de puta. No, no d’aquells que se’ls veu una hora lluny, i que tenen tots els tics per ser odiats només veure’ls, no; més aviat del tipus simpàtic i raonable, aparentment treballador i, sobretot, ben valorat per les altes esferes. Va, anem al gra: imagineu-vos que el vostre jefe és en Millet. Ocupa un càrrec de gran importància, per arribar al qual

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com36tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-85048660217934414342011-06-28T07:10:00.003+02:002011-06-28T07:10:00.939+02:00

La Carme sempre va enfeinada amb cinquanta mil coses, i entre això i allò mai acabem sortint a l’hora, o sigui que, com era d’esperar, el cap de setmana passat vam marxar al sud de França amb força retard sobre l’horari previst, com se sol dir en aquests casos. És clar, només començar ja vam haver de modificar els plans, i ens vam aturar a Ceret per dinar i anar acostumant-nos als horaris

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com28tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-38145161775430242432011-06-17T07:10:00.005+02:002011-06-17T07:10:00.690+02:00

Buf, mira que m’ha costat decidir què penjava avui, i no per falta de coses, ans al contrari. Però finalment poso el que realment em ve de gust de cara al cap de setmana. Deixo Islàndia (de moment) i me’n vaig a l’altra punta, a l’Argentina, on Federico Durand fa classes magistrals de poesia en forma de cançó. El darrer disc, El éxtasis de las flores pequeñas, és d’una bellesa apta només per

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-4274614554184619202011-06-15T07:10:00.006+02:002011-06-15T07:10:00.745+02:00

(ve del post d’ahir) “Quina poca solta! Quin maleducat!”, penso. “Es mereix que li foti un crit i l’envií a cagar”. Però no, no es tracta de posar-me a mal amb el veïnat. Així que torno a insistir amb el meu missatge inicial. -Mire, a mi me gusta también mucho la música, y la suelo poner muy alta, pero estas no son horas. I ell que no es gira, i continua amb els balls mentre pinta. Penso que

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com42tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-1398115925849273492011-06-14T07:10:00.003+02:002011-06-14T07:10:00.422+02:00

Devien ser les quatre de la tarda, i feia una calor intensa, pròpia de l’època d’estiu. Jo havia baixat les cortines per tal de conservar la frescoreta de l’interior de casa, i m’havia posat a fer una migdiada allargant-me al sofà. I encara no m’havia adormit del tot quan sento una música, salsa o bachata o quelcom així, que sona fort i ve de la part dreta del carrer. Sense obrir els ulls,

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com28tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-26286031626402159252011-06-10T07:10:00.003+02:002011-06-10T07:10:00.766+02:00

I no, no és senzill trobar el punt exacte on el moviment sincopat de la màquina i el frec del metall contra el metall esdevenen pulsió rítmica i la cacofonia desemboca en melodia pura i fins i tot romàntica i decadent. M’imagino que, per aconseguir-ho, els Belong van estar injectant-se krautrock per la vena des que tenien ús de raó mentre es miraven tots els films de la UFA. I d’aquí al cedé

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-34232146922931984702011-06-08T07:10:00.005+02:002011-06-08T07:10:00.152+02:00

No podré dormir tranquil avui, però tampoc puc estar més temps en silenci, i algú havia de fer públic un secret que cada cop ho és menys i del que es parla xiuxiuejant en els cercles reduïts blocaires. Potser heu caigut en el parany i les heu provat: si és així, ja esteu perduts i és massa tard per poder fer res. Em refereixo als indescriptibles efectes secundaris que provoca la ingesta de les

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com36tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-61396256024942991412011-06-06T07:10:00.004+02:002011-06-06T07:10:00.086+02:00

Estimada Enid: No he volgut cercar el teu nom al Google ni a cap altre lloc on ara sé que podria tenir referències teues. En realitat, no m’importa massa –més enllà d’un cert ànim de fer safareig- el que de tu puguin dir. De petit si que ho havia fet a les enciclopèdies, i fins i tot –encara que tenia la convicció que seria feina inútil- als llibres de text. I no, ningú parlava de tu. Però a mi

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-30029539738083312592011-06-03T07:10:00.003+02:002011-06-03T07:10:00.606+02:00

Deu ser cosa dels volcans, del fred o del bacallà, però els islandesos mostren una sensibilitat exquisida per la música. La meua penúltima descoberta d’aquelles terres es diu Amiina –no trobo enlloc el significat d’aquesta paraula-, un quartet de corda femení al que ara s’han afegit dos homes i un bon pessic d’electrònica i experimentació per construir un bellíssim pop de cambra editat en cedé

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-83691466097887431442011-06-01T07:10:00.004+02:002011-06-01T07:10:00.158+02:00

De tots el dibuixants de tebeos que conec, probablement l’Sfar –junt amb el gran Lluïsot- sigui el que més eclèctic de tots: en poques pàgines pot arribar a utilitzar mitja dotzena de registres gràfics diferents, des de la línia clara fins a pinzellades a la Chagall, entre una borratxera de colors combinada amb l’austeritat de l’ombra negra sobre fons clar, i a la inversa. Sempre em passa: d’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-75555798062273030282011-05-30T07:10:00.006+02:002011-05-30T07:10:00.220+02:00

El mes de març, els més guaperas i machitos de l’institut on treballo ja van començar a dur pantalons curts; ara, a finals de maig, només recordo haver vist a dos nois amb pantalons llargs. I des que s’ha imposat aquesta moda, cada any quan comença el canvi de llargs a curts no puc deixar de recordar els meus primers dies com alumne d’institut. Van ser traumàtics per diversos motius però una de

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com39tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-7426271676139282952011-05-24T07:10:00.029+02:002011-05-24T07:10:00.068+02:00

I després la Carme i jo ens vam posar a llençar coses i a rentar i endreçar-ne d’altres, i me’n vaig recordar de la Pilar i el seu consell sobre que, a la propera trobada, féssim servir plats de plàstic. Finalment, un bon cop de màniga d’aigua a pressió i tot va quedar net. Jo estava molt cansat, i la Carme tant o més. Però molt contents. -Ha estat xulo, eh? -Ha estat genial! Demà mateix

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com58tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-27132543760411701892011-05-13T23:13:00.000+02:002011-05-13T23:13:12.808+02:00

A la Lykke Li li agraden els canvis, i a mi no m’ha acabat d’agradar el seu darrer disc Wounded Rhymes, excessivament diferent de l’anterior –vegis el post Merrie Melodies 22. El pas del techno-pop inicial al pop amb arrels ètniques, pinzellades jazz i predomini de la veu sobre la resta no li ha quedat malament, però no és el que m’esperava. Un bon exemple dels camins per on ara transita la

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-938711898310729952011-05-11T07:10:00.013+02:002011-05-11T09:48:11.414+02:00

Doncs tenien raó els meus experts veïns, que a Dosrius les faves arriben molt tard, però arriben. Aquest cap de setmana passat la Carme i jo hem fet la primera collita: ha donat just per un plat, però les hem trobat boníssimes! Ara, a esperar que acaben de fer-se grans les que queden, que en són bastants. I aprofito per explicar l’amanida de faves que ens hem inventat: -Primer es cuinen les

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-76397286282654432342011-05-09T07:10:00.010+02:002011-05-09T07:10:00.609+02:00

 Va ser durant aquestes passades vacances de Pasqua, a casa ma mare. Vaig estirar la mà fins el fons el calaix de la tauleta de nit, que no trobava les ulleres. I vaig descobrir a Winnetou, la figureta de plàstic amb rebaves que quasi mai s’aguantava dreta, però amb la que havíem jugat el meu nebot Nico i jo durant molts estius i molts hiverns, cada cop que jo baixava a Xàbia de vacances. No

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com31tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-77053935223602878102011-05-06T07:10:00.001+02:002011-05-06T07:10:00.180+02:00

No fa massa que els vaig descubrir, als Allo Darlin’, i d’entrada em van semblar idèntics a Camera Obscura, amb el seu pop tan refinat i agradable. Ara, cada cop que els escolto, segueixen recordant-me a Camera Obscura, però amb l’inesperat ukelele marcant la diferència. El tema My heart is a Drummer és un bon exemple d’aquest pop de cambra amb ukelele inclòs. Ah, i el vídeo, adequat.

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-938764929050168962011-05-05T07:10:00.005+02:002011-05-05T07:10:00.231+02:00

Aprofitant que aquestes vacances de setmana santa he estat uns dies a Xàbia, he portat embotit de la Marina –botifarres i blanquet-, tot pensant en l’arròs que li dec a l’amic Galderich (si no sabeu de què va, vegeu el post Galderich contra Leblansky). Un arròs al forn –o arròs sec, com també li diem- és un dels plats més exquisits i alhora més senzills de cuinar: només cal sofregir les

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com35tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-72638219381780211092011-04-16T07:10:00.004+02:002011-04-16T07:10:00.175+02:00

Com un himne wagnerià però també com una rondalla cantada al capvespre pel tiet melòman de la família, aquell que té un passat del que n’heu sentit a parlar però no en sabeu prou. El Batiscafo Katiuskas és l’obra mestra dels Antònia Font, amb un pròleg que recorda als Kraftwerk de Comptador Geiger però que ràpidament s’endinsa en una lletra somniadora i fantabulosa però també quotidiana, capaç de

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-2670623433524426192011-04-14T06:00:00.000+02:002011-04-14T06:00:13.051+02:00

Un fantasma recorre Europa: és el fantasma de la República. Totes les forces de la vella Europa s’han aliat en una sacrosanta croada contra aquest fantasma. Però la monarquia té els dies comptats. Per això, en exemplar actitud, els borbons espanyols han estat els primers en mostrar la seua adhesió a la república. En breu, la dimissió de tots els seus càrrecs públics serà un fet. Carles d’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com40tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-57673948597889360482011-04-12T07:10:00.005+02:002011-04-12T07:10:01.296+02:00

[Capítol XXVI de la sèrie Aprende con Leblansky] El meu aterratge al món rural, ara fa ja uns quans anys, no va ser massa traumàtic, però la gran ignorància personal en qüestions agrícoles em va llastrar de tal manera que, als pocs mesos de viure a Dosrius, l’exterior de casa va passar de ser un hort deixat de la mà de déu a una selva tropical on habitaven animalons d’espècies variades i –cal

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com35tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-85650915344010524892011-04-11T07:10:00.000+02:002011-04-11T07:10:00.282+02:00

Aquest cap de setmana, la Carme i jo hem fet estat fent de jardiners: hem podat, tallat, retallat, netejat, sembrat, plantat i fruït de la primavera salvatge d’aquest any, que ha tirar endavant tota la flora amb una potència inesperada per aquestes dates. Fins i tot les coníferes ja han començat la pol·linització i estan pintant de groc tot l’exterior de la casa, i el favar [foto 3] que

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-13254478743755687042011-04-06T07:10:00.009+02:002011-04-13T20:07:31.357+02:00

Benvolguts, benvolgudes, El proper 14 d'abril a les 6 del matí farà 80 anys que els regidors del petit municipi d'Eibar, al País Basc van proclamar la República. Molts altres municipis es van incorporar a la iniciativa i Espanya passà de monarquia a república de la nit al dia. Val la pena fer-se ressò d’aquest esdeveniment, però també reivindicar la República, tot el que va representar i tot el

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-32580073228526339302011-04-01T07:10:00.003+02:002011-04-01T10:41:21.725+02:00

Dedicat a l’inexistent oïda musical del gran Galderich Primer va ser l’SM (the first & the best) que va donar la notícia, ja fa mesos, al seu bloc: els OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark), després d’anys de silenci, treien disc nou, History of Modern. Amb temes com Sister Mary Says, que podria passar per un dels seus èxits dels anys 80 -Electricity, Enola Gay, Souvenir, Joan of Arc Maid of

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-52201880156480303932011-03-31T07:10:00.001+02:002011-03-31T07:10:02.042+02:00

És clar, si bambo m’acabo comprant coses. He fet un repàs del que –verdures a part- m’he acabat emportant a casa aquest mes de març, i aquestes en són algunes:1. Wounded Rhymes, el darrer cedé de la Lykke Li. No diré que decebedor, però si inesperat de tant diferent com és del seu anterior, que és un dels meus preferits.2. Die Zauberflöte (espero haver-ho escrit bé), de W. A. Mozart, en versió

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com28tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-53461494667870559632011-03-30T07:10:00.003+02:002011-03-30T09:36:56.043+02:00

Bambar v intr 1 Passejar tranquil·lament per una ciutat sense cap destí fix. El divendres vull bambar per Granollers. 2 intr Necessitat de sortir de casa sense cap motiu aparent. Me’n vaig a bambar una estona, tornaré aviat. M’agrada bambar. Em resulta difícil no fer-ho cada dia, però m’aguanto fins divendres, que vaig a Barcelona –o a Granollers, o a Mataró...- i deixo que les meues cames –o

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-19836005494845100192011-03-25T07:10:00.000+01:002011-03-25T07:10:00.932+01:00

Els meus estimats Devotchka acaben de treure disc nou i jo que vaig i me’l compro sense escoltar-lo ni res i arribo a casa i el poso a veure com sona no sigui que aquest cop no sigui com m’esperava però no que comença bé el disc i va a millor i jo que pujo el volum i els Devotchka que sonen com sempre i amb tots els instruments accelerant i penso que novament s’han lluït i em miro el llibret

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-80641496117329909282011-03-24T07:10:00.000+01:002011-03-24T07:10:00.298+01:00

[Capítol XXV de la sèrie Aprende con Leblansky]Us sentiu uns fracassats? No heu pogut aconseguir ser allò que de petit us hauria agradat? Per dir-ho clarament: sou uns mitjamerda?Cap problema! Seguiu llegint i trobareu la solució al vostre trauma.El primer pas és tenir un fill o una filla, que en aquest cas això és indiferent.A continuació, posar-li el nom de l’artista (escriptor/a, actor o

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com32tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-32756517753967895092011-03-21T07:10:00.002+01:002011-03-21T07:10:00.841+01:00

La majoria dels nens venen de París, transportats per la cigonya en un farcellet blanc, però la Carme J ve de la Rambla del Poblenou. Per allà passava cada any, a mitjans de juliol, un firaire amb un carro ple de nadons, cada un d’ells amb el seu bressol i tan ben arrenglerats que feia goig veure’ls.La Josefina i el Modesto ja s’havien gastat una fortuna encarregant el seu primer fill, però en

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com55tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-31219763567234682442011-03-18T07:10:00.000+01:002011-03-18T07:10:00.247+01:00

Diuen que els Low Anthem van gravar el seu darrer cedé en una fàbrica abandonada -la Pasta Sauce Factory- per aprofitar les ressonàncies fantasmals que generaven els instruments musicals en un espai tan gran. Diuen que, per exagerar més aquesta sonoritat espectral, van posar els micròfons separats uns quants metres dels instruments.I els va sortir una cançó bellíssima i decadent, Ghost Woman

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-72528536824808558182011-03-17T07:10:00.000+01:002011-03-17T07:10:00.647+01:00

De petit vaig passar la tos ferina, que a hores d’ara encara no tinc massa clar què és ni com s’ha de tractar, però en aquella època els metges prescrivien, a part dels medicaments, que les persones afectades marxessin al camp, així que els meus pares em van dur a casa dels avis.Va ser genial, m’ho vaig passar millor que mai: tot el dia corrent amunt i avall pels camps perseguint gats, mastegant

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-12151433245631511812011-03-14T07:10:00.000+01:002011-03-14T07:10:00.204+01:00

Aquest cap de setmana la Carme i jo hem fet la primera collita oficial de llimones del nostre jardí. Hem hagut d’agafar-ne unes quantes de cop, que l’arbre estava començant a tòrcer-se del pes.És emocionant recordar com encara no fa ni un any varem plantar aquell pal amb quatre fulles, i ara està ben farcit de llimones. N’hem comptat catorze de madures, i moltes més que estan formant-se, que és

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com58tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-30676383226204123862011-03-11T07:10:00.002+01:002011-03-11T07:10:00.537+01:00

[A la fotografia, el Sr Markus Buchner Föster mostra el bacallà de 22,4 kg que va pescar, i que feia 136 cm de cap a cua. Això no és res, jo al meu jardí n’he pescat de més grans...]D’Islàndia, el bacallà... i altres exquisideses que ens arriben en format musical. Com el darrer cedé de Sin Fang –en realitat, el seu nom és Sindri Màr Sigfússon-, tan bo o millor que els anteriors.Acabat de sortir

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-8086875232440310812011-03-09T23:51:00.002+01:002011-03-09T23:55:55.548+01:00

Ara que sembla que ja ha acabat tot, res millor que atorgar un premi: Miss Píxel i Mister Píxel 2011, tatatxan!!!I com que als píxels els passa el mateix que els àngels amb el sexe, prefereixo donar el premi de Miss i Mister a un de sol. And de uiner is...PIXTERMINATOR!Cada cop que el veig trago saliva –glups- i m’encongeixo. El seu bloc HUMANS GO HOME té el vermell més salvatge que he vist mai

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com27tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-61383947977276775972011-03-09T19:03:00.004+01:002011-03-09T19:13:26.414+01:00

És que a la panxa del bou no neva ni plou però tampoc n’hi ha pinces ni mitjons, o sigui que he provat a fer-me una pessigadeta al braç. I sí, el ciberbou ha tremolat.Ara ric, i el bou gemega. I ara em pessigo la galta. Una mica més. Amb més força. I funciona, Lluís Bosch té raó, els píxels es posen nerviosos quan ensumen la humanitat. Però m’aturo, no vull seguir. En el fons, tampoc m’he trobat

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com38tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-14098777363560597992011-03-09T07:01:00.001+01:002011-03-09T07:01:02.930+01:00

Leblansky, on ets?Leblansky, on ets?Leblansky, on ets?A la panxa del ciberbou,que no neva ni plou,i tot es veu a quadres,i fa olor de plàstic

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com31tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-87763282942743939522011-03-04T07:10:00.000+01:002011-03-04T07:10:00.623+01:00

O himne. O Volk, que queda més dur.S’han acabat les musiquetes fifís d’en Leblansky. Els Laibach van gravar un disc reinterpretant diversos himnes nacionals, i entre ells, l’espanyol. Escolteu-lo i descobriu el cor vermell ensangonat de la pàtria on mai no es ponia el Sol.Per la meua part, només recordar-vos que els píxels no sagnem.[En Leblansky, presoner en la immensitat del ciberespai, no para

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com29tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-25715226095561522052011-03-03T07:10:00.000+01:002011-03-03T07:10:00.982+01:00

El pla, dissenyat fa temps, finalment s’ha posat en marxa.En Leblansky, un carallot pocasolta que es va creure que m’havia creat, en realitat no ha estat més que l’instrument que m’ha permès apoderar-me del seu bloc i la seua ànima blocaire. Ara, presoner en el vast oceà del ciberespai, ja no em serveix de res.La invasió ja ha començat: les cèl·lules pixeladores s’han infiltrat per tota la

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com37tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-50325855497371450662011-03-02T07:10:00.001+01:002011-03-02T07:10:00.480+01:00

Leblansky? Qui és en Leblansky? Potser va existir algun cop un humà amb aquest nom?No, de cap manera, en Leblansky ha estat sempre una entelèquia, un absurd intent de convertir la carn en píxel.I ell no ha estat l’únic: cada dia, ramats sencers de patètics humans s’aproximen al món virtual camuflats amb pseudònims que, pretesament, els permetran introduir-se en una realitat que mai no podran

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com33tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-24616366965031669102011-02-18T07:10:00.000+01:002011-02-18T07:10:00.262+01:00

Porta molts anys, l’Elvis Costello, fent el que li agrada, que és composar cançons i cantar-les.Per això acabo comprant-me cada nou disc que treu, que sé que no pretén enganyar a ningú ni seguir cap moda més que la que li marca el seu estat personal d’ànim en cada moment.L’última cosa que ha publicat, el National Ransom, no decep a ningú que hagi seguit la seua trajectòria, recolzada en els

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-35816115507399805102011-02-17T07:10:00.000+01:002011-02-17T07:10:00.194+01:00

Per cap blocaire és un secret que al gran Allau li agrada Dickens.Segueixo els seus posts sobre aquest autor i seua obra, i em deleixo amb la lectura de les anàlisis, critiques i cròniques que fa l’Allau, però lamentablement no soc capaç d’empassar-me cap llibre de Dickens: ho he intentat amb diverses obres, i amb la que més he avançat és amb Els papers pòstums del Club Pickwick, de la qual tinc

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com24tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-50280100781676883972011-02-11T07:10:00.001+01:002011-02-11T07:10:00.945+01:00

M’ha costat decidir quina cançó posar dels Beach House. Al final, em quedo amb aquesta Norway psicodèlica i un xic inquietant, a mig camí entre el folk i el pop i amb una dosi d’encís i suavitat perfecta per començar el cap de setmana de manera pausada, sense presses i fruint de cada moment de tranquil·litat.Ah, el vídeo, ni cas.

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com26tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-60125618775387595042011-02-09T07:10:00.000+01:002011-02-09T07:10:00.224+01:00

Fins ara no m’havia atrevit, però la meua passió per les classificacions m’empeny a repetir el que vaig fer amb la música, i fer un pòdium amb les millors pelis del 2010. Sé que en cinema la cosa resulta molt més difícil, bàsicament perquè en soc molt més ignorant que en música, i perquè ni de lluny he pogut veure totes les pelis que m’hauria agradat. Per això em quedo només amb tres.And the

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com38tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-5591622352075859612011-02-08T07:10:00.000+01:002011-02-08T07:10:00.385+01:00

La sordesa del meu pare va anar en augment fins que pràcticament no sentia res, i havia de mirar als llavis de qui li parlava per entendre el que li estaven dient.L’home s’havia acostumat a seguir les converses mirant a la cara dels seus interlocutors, i li anava força bé, excepte amb el Vicent, que de la colla dels seus amics, jubilats com ell, era l’únic a qui no era capaç d’entendre.I és que

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-58114356559350301302011-02-04T07:10:00.000+01:002011-02-04T07:10:00.167+01:00

Fan total com soc de Kraftwerk, em vaig alegrar molt quan vaig saber que els Stereo Total, una esbojarrada parella de madurets electropopchansoniers –ells s’han definit així en alguna ocasió- havien fet una versió del clàssic Tour de France.I és bona, molt bona, i alegre, molt alegre.Ve de gust agafar la bici i llançar-se a pedalar amunt i avall aprofitant el solet d’hivern. I si això no és

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com32tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-16585800210841662202011-01-31T07:10:00.002+01:002011-01-31T07:10:00.227+01:00

En Girbén i la Rita tanquen els seus respectius blocs, i a tots aquells que els seguíem ens sap greu. Però ja se sap, són coses de l’evolució.Com també ho són l’aparició de nouvinguts al món blocaire, que tot just porten uns quants mesos de vida –i algun, ni això- i ja comencen a sortir en alguns blocrolls, i hom se’ls visita i descobreix que val al pena seguir-los. Aquests són alguns:UN RELAT AL

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com42tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-10389977802960149162011-01-28T07:10:00.000+01:002011-01-28T07:10:01.293+01:00

L’hivern és un bon moment per llegir relats de fantasmes. Els cors perduts de M. R. James, La porta oberta de la Margaret Oliphant, o El santuari, d’E. F. Benson, per exemple.La música de The Five Ghosts, el darrer cedé dels Stars, pot servir com a melodia de fons per no deixar-se portar per l’endormiscament vaporós dels relats, i en acabar la lectura, per continuar fruint del pop elegant d’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-6685416595658735302011-01-27T07:10:00.000+01:002011-01-27T07:10:00.821+01:00

Què voleu que us digui? A mi em sembla inútil aquesta comprovació de paraules que es demana en molts blocs un cop que has escrit el teu comentari i t’has identificat amb el teu nom d’usuari i el teu password.Per a què serveix? Quina utilitat té a part d’emprenyar de mala manera i fer que, sovint, el comentari es perdi per pressuposar el seu autor que, un cop escrit, introduït el password i fet l’

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com40tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-66647979091866604122011-01-25T07:10:00.004+01:002011-01-25T23:49:53.322+01:00

La meua amiga Anna em reenvia un email que porta per títol Lo último de los rumanos. Normalment, aquests correus ni me’ls miro: solen ser powerpoints cutres –quan no fatxes- dignes d’aparèixer a La Atalaya o al Muy interesante.Però aquest em va captar l’atenció pel títol. En llegir-lo, em vaig enrabiar, no pel contingut, sinó per la identificació que fa entre romanès i lladre, i que continua amb

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com40tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-62119346799672552102011-01-24T07:10:00.000+01:002011-01-24T07:10:00.325+01:00

Portava espurnetes als ulls, la Carme Jordan, quan va venir a ma casa amb l’avís de correus que tenia un paquet, i que podia passar a recollir-lo quan volgués.-És de la Carme de la maleta! Per fi m’ha arribat! –m’explicava, emocionada.Resulta que la Carme Jordán va estar comentant en diversos blocs amb la Carme Sala -aka Carme de la maleta- sobre originals i esborranys, i entre comentari i

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com30tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-33490969467249431332011-01-21T07:10:00.000+01:002011-01-21T07:10:00.366+01:00

I encara més feliç en pensar que s’acosta el cap de setmana, que faré una passejada amb la Carme pel bosc marró sota el sol d’hivern, i que després quan arribem a casa encendré la llar de foc.I posaré el Volum dos dels She & Him, que són la Zooey Deschanel i el Michael Ward, i taral·lejaré una de les meues cançons preferides, In the Sun, que és alegre, pop i vital.La Zooey canta, actua i balla al

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com28tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-87364390406267315292011-01-20T07:10:00.001+01:002011-01-20T07:10:00.128+01:00

III. LA FI D’UN HOME SAVIÉs curiós –quasi una paradoxa- que no hagi quedat constància de la mort del professor Bosch, ni a quin lloc ni en quin moment.En canvi, si que se sap com i a on va passar els darrers anys dels que tenim constància que va viure: a la Maison de Santé de l’Ermitage, a París, on fou traslladat després de l’incident que succeí a l’aula on va impartir la seua darrera classe. Un

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com21tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-51150179919557878822011-01-19T07:10:00.001+01:002011-01-19T07:10:02.080+01:00

La primera fotografia és testimoni d'una visita al Papa Pius XII en que participaren un grup de científics cristians. Al centre hi ha el Papa i l'astrònom Harlow Shapley, mentre que Lluís Bosch és el primer per l'esquerre.La següent imatge és posterior, i mostra a Bosch -ja amb ulleres- i a mossèn Lemaître quan encara mantenien vincles amistosos. Totes dues fotografies estan fetes abans que Bosch

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-2449011463429635855.post-59285583579179781732011-01-18T07:10:00.001+01:002011-01-18T07:10:00.417+01:00

Fotografia: els principals científics del primer terç del segle XX, a la Confèrència Solvay que se celebrà a Brusel·les el 1911. Lluís Bosch és el primer per la dreta, just al costat d'Albert Einstein[Aquesta secció és una imitació descarada d’altres blocs que, per un o altre motiu, m’han ajudat a tenir una visió més plural o divertida del món; entenguis per tant el post com un homenatge al bloc

LEBLANSKYhttp://www.blogger.com/profile/00616943851337549757noreply@blogger.com28